Anem al CREDA!

CREDA-1La gent propera a nosaltres segur que ens ha sentit dir mil vegades en els últims mesos frases com: “No puc que tinc CREDA”, “Ens veiem demà quan surti del CREDA”, “El Pep està cansat perquè venim del CREDA”…I sé que molts em dieu que si, però no acabeu de veure clar què és això del CREDA.

És per això, que he volgut dedicar la primera entrada oficial del bloc a donar-vos a conèixer, una mica, la funció del CREDA. I dic una mica perquè és el que jo conec (només portem 4 mesos anant-hi amb el Pep), i us explico el que sé, el que veig i el que fem (i una mica d’informació que he trobat a internet).

Primer de tot dir que CREDA són les sigles de “Centre de Recursos per a Deficients Auditius” (odio la paraula “deficient”. Sé que està ben emprada ja que vol dir manca i al Pep li manca audició, però encara em costa dir-la… ).

Els CREDA són centres repartits pel territori, actualment n’hi ha 10 a Catalunya (i un està a Sabadell, quina sort!), i el que fan és donar suport als nens amb manques auditives, de llenguatge i comunicació. És un servei del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres encara estem en la primera etapa (“estimulació primerenca” crec que li diuen…), per això anem físicament al CREDA dos dies a la setmana.

Al CREDA hi anem per “prescripció mèdica”. Un cop diagnosticada la sordesa del Pep, l’otorrino de Sant Joan de Déu (hospital que porta tot el cas del Pep), ens va posar en contacte amb ells, i a partir d’aquí, tot van ser facilitats per nosaltres.

Un dia estàndard de CREDA ens obre la porta l’Eva, la logopeda del Pep. Un cop saludat tothom a qui ens trobem pel passadís (val a dir que tot son dones, i el Pep un seductor) arribem a l’aula. L’aula és com una sala de jocs plena de coses (miralls, tarima, instruments, joguines,…) i on, quan passen els dies, t’adones que no hi ha res perquè si, i que tot té un significat.

No és fàcil “treballar” durant 45 minuts amb un nen de 4 mesos com tenia el Pep quan va començar, has d’intentar que estigui atent, però sense passar-te perquè llavors es cansa i s’acaba la sessió. Ara em ve al cap un dia que es va quedar adormit quan portàvem 20 minuts i no va haver-hi manera de despertar-lo… Hi ha dies però, que està els 45 minuts a tope, això va com va… Ara com que no para de bellugar, l’hem de posar a l’hamaquita perquè sinó, no para quiet.

image_1Però bé, suposo que us continueu preguntant que fem allà dins. La veritat és que vist des de fora bàsicament juguem, toquem instruments, cantem, fem anar titelles,… Però tot, evidentment, amb una finalitat.

El tema és que fisiològicament tots els bebès emeten un balbuceig. A la seva manera parlen. Però arriba una edat, segons ens han dit entre els 8-10 mesos, que si no se senten callen (d’aquí els molt mal anomenats “sord-muts”), per tant la nostra primera meta amb el Pep és aconseguir que no perdi aquest balbuceig, i que es converteixi en un acte voluntari. I com és fa això? Doncs fan servir diferents recursos: un d’ells és un aparell que consta de 4 cables, dos d’ells al final tenen dos vibradors, com si fossin botonets, que es col·loquen al peu i al canell (ara ja només posem el del peu perquè l’altre se’l menja), i n’hi ha dos més que son dos micros, un per l’Eva i un per mi. El tema és que quan parles pel micro el Pep sent la vibració, també en intensitat (com més fort parles, més fort vibra). I intentem posar-li el micro cada cop que ell parla, perquè associï que ell també pot provocar aquestes pessigolletes (has d’intentar que no vegi el micro…perquè sinó se’l menja també).

Altres mètodes que fan servir és associar so a moviment, hi ha un titella amagat a un con que només surt quan hi ha so, un llum que l’Eva encén quan parlem o parla ell… i moltes altres coses.

Una altre activitat que fem des de fa relativament poc és utilitzar instruments. Amb els audiòfons el Pep es capaç de sentir sons relativament forts. Ja us vaig comentar que la seva reacció al sentir un so no és la que us imagineu;  ni es gira de cop, ni s’espanta, ni riu, ni plora… però això és molt difícil saber si realment està sentint quelcom o no.

Així doncs, el que han fet al CREDA és condicionar-lo (vull dedicar una entrada a aquest tema perquè ho trobo molt interessant). Bàsicament, el Pep relaciona so amb coses agradables (moviment de titella, pessigolles, jo fent el burru, l’Eva movent el cap, el Jordi traient la llengua…) i això fa que quan ell sent un so, segons la situació, de seguida gira el cap buscant-me, o mira el titella en plan: “va, quan passa això sé que bellugues!”. I això ens facilita la feina.

D’ençà que porta els audiòfons el podem asseure a l’hamaquita i un toca l’instrument (l’Eva, el Jordi o jo) mentre l’altre mira a veure quina és la reacció del Pep. Un cop ha localitzat el so i hem vist clarament que l’ha sentit, li acostem l’instrument perquè el toqui. És brutal com ell sol ha agafat la rutina de: primer poso la mà mentre tu toques i noto la vibració, i després el vull tocar jo (bé, menteixo, primer sempre se l’intenta menjar…).

Com he mencionat abans, això és un dia estàndard al CREDA, hi ha dies que fem coses diferents, sobretot audiometries, però ja us vaig comentar que d’això en parlarem en una altre entrada. També hem fet reunions de benvinguda amb la directora, i amb la Pilar (psicopedagoga) i la Sílvia (audioprotessista). Va haver-hi un dia que vam fer una espècie de trobada amb altres pares d’usuaris del CREDA, va ser molt  molt emocionant, també us en parlaré un altre dia.

I bé, així per sobre és com transcorre un dia al CREDA. Espero que ara us feu una miqueta més a la idea de què fem allà dins…

Anuncis

9 pensaments sobre “Anem al CREDA!

  1. jvergaralert diu:

    Gràcies Laura! No, jo no coneixia el CREDA i m’ha agradat que ens ho expliquéssis. És molt curiós i interessant saber com treballen i estic segura que al Pep li encanta i n’aprèn molt (i vosaltres també!). Records

  2. Estel diu:

    Molt bé Laura! Tinc la sensació que esteu fent molt bona feina i que al Pep li anirà genial. No podria tenir millors pares que vosaltres. Molts ànims!

  3. Ani diu:

    Laura es un placer leerte, además parece que veo exactamente la escena.
    Pep ya sabia a que familia escogía. …un beso enorme familia.

  4. Núria diu:

    Uala Laura!!! Amb aquest blog trobo que ens estas ensenyant moltissimes coses i t’ho agraeixo de tot cor!!! A més és especial perque coneixem al “prota” personalment i ens encanta que saber de tots els seus avenços!! Un petó molt gran per tots tres!!!!

  5. Mary Crespo Moreno diu:

    Hola laura!!!
    Me llamo mary y tengo dos hijos uno con 17 y otro con 12 años que desde bebes han ido al CREDA.creo, no, se seguro que estas en las mejores manos , ellos os ayudará en todo lo que necesites, a tu peke y a ti. Un saludo

  6. gtorrentsc diu:

    Molt interessant Laura! M’agrada conèixer més d’aprop el que feu amb el Pep i em sembla genial que hi hagi centres com aquest! Segur q si relaciona el parlar amb tots aquests bons moments no voldra callar ni sota l’aigua!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s