Audiometria i condicionament – Audiometría y condicionamiento

Audiometria

[de audio- i -metria]
f DIAG Mesurament de l’audició per mitjà d’un audiòmetre.
 au_di_o_me_tri_a.

Audiometria (traducció de medlineplus)

Un examen d’audiometria serveix per avaluar la capacitat d’escoltar sons. Els sons varien segons el volum o força (intensitat) i amb la velocitat de vibració de les ones sonores (to).

(…)

La INTENSITAT del so es mesura en decibels (dB):
images
El TO del so es mesura en cicles per segon (Hertz):
  • Els tons greus d’un baix es mouen entre 50-60 Hz.
  • Els tons aguts de màxima elevació tenen aproximadament 10,000 Hz o més.

El llenguatge humà està generalment entre 500 i 3.000 Hz.

La introducció tècnica de la entrada és perquè us feu una idea en quin punt del camí acústic es troba el Pep. Actualment amb l’ajuda dels audiòfons arriba a 70dB, això no vol dir que si li parlem per un micro a 70dB ens entengui. Una cosa és sentir i l’altre és entendre.

Amb el Pep fem audiometries a dos llocs, al CREDA i a Widex (centre a on ens lloguen els audiòfons). Per fer-les entrem en una cabina especial que atenua el soroll. El Pep i jo seiem al mig de la sala, i comencen a reproduir sons a diferents intensitats i freqüències. Hem d’estudiar els moviments i la seva reacció per saber si realment ho està sentint o no, i amb els resultats dibuixen una gràfica. Serveix per veure els progressos que fa amb els audiòfons.

Fins ara fer-les era relativament fàcil en el sentit que no bellugava gaire, però ara son més difícils i ho hem de fer més ràpid perquè es cansa. Però per contra, ara és molt més fàcil saber si hi sent o no perquè el tenim molt condicionat.

Com s’ho han fet per condicionar-lo?

Sabeu lo del gos de Pavlov? Doncs igual. Quan fem les audiometries la Pilar s’amaga observant al Pep. Quan fa alguna senyal de que esta sentint alguna cosa (obre una mica més els ulls, si està mamant deixa de mamar, si està movent la mà deixa de fer-ho…) la Pilar s’aixeca i fa moure una titella i li fem festes. Quan fem això unes quantes vegades ja el tenim condicionat, i a la que sent el so, es gira ràpid a buscar la titella o em mira esperant un somriure o unes pessigolles. M’encanten aquests moments!

En portem unes quantes d'”audios”… però sense cap mena de dubte la millor va ser la primera que li vam fer amb els audiòfons.

Nosaltres veníem de que al nostre fill li havien fet tot un seguit de proves, a on prova rera prova es corroborava que no responia gens a cap estímul (si voleu més informació de les proves, hi ha un bloc molt interessant de la mare de l’Ada, una nena amb hipoacúsia a on fa una entrada dedicada a les proves de cribatge http://piccolaada.blogspot.com.es/2011/02/audiometries-i-proves-de-cribratge.html). Jo no esperava que tingues cap tipus de millora amb els audiòfons, pensava “els audiòfons amplifiquen… però si no hi ha res per amplificar ja pots anar pujant el volum que res”. Per això, el dia aquell abans de Nadal, quan van fer sonar el timbal i el Pep va deixar de moure el seu peuet i la Pilar, la Sílvia i l’Eva ens van dir que això volia dir que ho sentia, va ser… bufff… No us podeu imaginar l’alegria del Jordi i meva. Va ser brutal!

Fins llavors, i de fet ara també una mica, la por que tenim és que el Pep no sigui candidat a implant. Fins que no acabin de fer les proves d’imatge (ja queda menys!) no ho sabrem segur al 100%, i llavors podrem respirar una mica més tranquils i centrar-nos en l’altre lluita que començarà. Però el fet que tingués aquesta resposta és molt bona senyal de cara a que si que sigui candidat a ser implantat.

Ja veieu tot el suc que li hem tret a les “audios”. Mica en mica, quan el Pep creixi i en funció del seu grau d’audició segur que al CREDA aniran canviant les tècniques. De fet, en la trobada que vam fer de benvinguda amb la Sílvia i la Pilar, ens van passar uns vídeos d’audiometries de nens implantats de diferents edats, i va ser una bona injecció de bon rotllo i ànims, perquè realment és brutal la capacitat que tenen d’adaptació, i no els notes gens ni en la manera d’escoltar, ni en la manera de parlar, que tenen diferents graus de dèficit auditiu.

—-

audiometría. (Real Academia Española)

1. f. Acús. Medición de la agudeza auditiva en relación con las diferentes frecuencias del sonido.

 

Audiometría (medlineplus)

Un examen de audiometría sirve para evaluar la capacidad de escuchar sonidos. Los sonidos varían según el volumen o fuerza (intensidad) y con la velocidad de vibración de las ondas sonoras (tono).

(…)

La INTENSIDAD del sonido se mide en decibelios (dB):

images

El TONO del sonido se mide en ciclos por segundo (Hercios):

Los tonos graves de un bajo oscilan entre 50-60 Hz.

Los tonos agudos de máxima elevación tienen aproximadamente 10.000 Hz o más.

Una conversación se encuentra generalmente entre 500 y 3.000 Hz.

La introducción técnica de la entrada es para que os hagáis una idea de en qué punto de su camino acústico se encuentra Pep. Actualmente con la ayuda de los audífonos llega a 70dB, eso no quiere decir que si hablamos por un micro a 70dB nos entienda. Una cosa es oír y otra entender.

Con Pep hacemos audiometrías en dos sitios, en el CREDA y en Widex (centro donde nos alquilan los audífonos). Para hacerlas entramos en una cabina especial que atenúa el ruido. Pep y yo nos sentamos en medio de la sala, y empiezan a reproducir sonidos a diferentes intensidades y frecuencias. Tenemos que estudiar sus movimientos y reacciones para saber si realmente está oyendo algo o no, y con los resultados dibujan una gráfica. Esto sirve para ver los progresos que hace con los audífonos.

Hasta ahora hacerlas era relativamente sencillo en el sentido que no se movía demasiado, pero ahora son más difíciles y las tenemos que hacer más rápido porqué se cansa. Pero por contra, ahora es mucho más fácil saber si oye o no porqué lo tenemos muy condicionado.

¿Cómo han hecho para condicionarlo?

Sabéis lo del perro de Pavlov? Pues igual. Cuando hacemos audios Pilar se esconde observando a Pep. Cuando hacealguna señal de que está oyendo alguna cosa (abre un poco más los ojos, si está mamando deja de hacerlo,…) Pilar se levanta y mueve un muñeco y el resto le hacemos fiestas. Cuando hacemos esto unas cuantas veces ya lo tenemos condicionado, y a la mínima que oye un sonido, se gira rápido a buscar el muñeco o me mira esperando una sonrisa o unas cosquillitas.

¡Me encantan estos momentos!

Llevamos ya unas cuantas audios… pero sin lugar a dudas, la mejor fue la primera que hicimos con audífonos.

Hasta ese momento a Pep le habían realizado una batería de pruebas, donde cada una reafirmaba que no respondía a ningún estímulo sonoro (si queréis más información de las pruebas, hay un bloc muy interesante de la madre de ADA, una niña con hipoacusia donde hace una entrada dedicada a las pruebas de cribaje http://piccolaada.blogspot.com.es/2011/02/audiometries-i-proves-de-cribatge.html). Yo no esperaba que tuviera ningún tipo de respuesta con audífonos, pensaba “los audífonos amplifican… pero si no hay nada para amplificar ya puedes subir el volumen que no pasará nada”. Por eso, el día aquel antes de Navidad, cuando hicieron sonar el tambor y Pep dejó de mover su pie y Pilar, Sílvia y Eva nos dijeron que estaba escuchándolo, fue… bufff… No os podéis imaginar nuestra alegría. Fue brutal!

Hasta entonces, y de hecho ahora también un poco, el miedo que tenemos es que Pep no sea candidato a implantes. Hasta que no acaben de hacer las pruebas de imagen (¡ya queda menos!) no lo sabremos al 100%, y entonces podremos respirar un poco más tranquilos y centrarnos en la siguiente batalla que empezará. Pero el hecho de que tuviera respuesta es muy buena señal de cara a ser candidato a implantes.

Ya veis toda la información que sacamos de las audios. Poco a poco, cuando Pep vaya creciendo y en función de su grado de audición, seguro que en el CREDA irán cambiando las técnicas. De hecho, en la reunión de bienvenida que hicimos con Sílvia y Pilar, nos pasaron unos videos de niños implantados de diferentes edades, y fue una buena dosis de buen rollo y ánimos, porqué realmente es brutal la capacidad que tienen de adaptación, y no les notas para nada ni en la manera de oír, ni de hablar, que tienen diferentes grados de hipoacusia.

Anuncis

3 pensaments sobre “Audiometria i condicionament – Audiometría y condicionamiento

  1. briseida diu:

    Com enyoro les audiometries amb la Sílvia i la Pilar! A mesura que el Pep es vagi fent gran, la cosa s’anirà complicant (els peluixos deixen d’interessar-los i cal buscar noves estratègies), però alhora us sorprendreu del que arriba a entendre ell i del que enteneu vosaltres sobre la seva evolució auditiva a partir d’una “simple” audiometria 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s