Teaminegem? -Teamineamos?

foto

1.000.000€!

Aquesta és una entrada diferent a la resta, però em ve molt de gust fer-la.

El procés viscut amb el Pep m’ha fet canviar bastant… més que canviar m’ha fet molt més sensible amb els problemes aliens, sobretot amb els relacionats amb nens.
Arrel d’aquest canvi vaig topar-me amb la pàgina al facebook d’ ACNNE (Amigos Colaboradores de Niños con Necesidad Especial).

No és una pàgina fàcil de seguir, perquè sovint fa mal, molt mal. Aquí s’agrupen les històries d’alguns nens amb malalties de les anomenades rares i altres problemes greus. Expliquen el seu dia a dia, les seves teràpies, les seves millores i recaigudes. Per desgràcia, de tant en tant també han d’acomiadar algun petit lluitador.
Ja us dic que no és una pàgina fàcil de seguir, i més d’un cop he estat temptada de desactivar el “M’agrada”.

Però després penso en tots els petits que hi ha darrera, i en les seves famílies. I intento posar-me al seu lloc, tot i que sé que és impossible. Ho comparo al meu procés amb el Pep, amb l’energia que em dóna el bloc, els “m’agraden” a les entrades, la il·lusió que em fa quan rebo un mail anunciant-me un comentari al Pumpum, …El “subidón” al veure com augmenten les visualitzacions dia a dia…i llavors veig clar que no ho haig de fer.  Els “m’agrada” i els comentaris a les fotos d’aquests peques, poden dibuixar un somriure a la cara dels seus pares al final d’un dia dur.  I aquesta és una manera que tenim d’ajudar-los, de fer-los saber que no estan sols, que pensem en ells.

Tot i que està molt bé el suport moral, hi ha una part que no es pot omplir amb tots els  “m’agrada” del món. Molts d’aquests nens tenen unes necessitats diàries que econòmicament suposen un gran esforç a les seves famílies. Dia a dia veuen retallades les ajudes que reben, i han de pagar de la seva butxaca teràpies i aparells. També cal recaptar diners per poder finançar les investigacions de les seves malalties.

Tota ajuda és poca, i per sort vaig descobrir el Teaming!

Què és el Teaming?

El Teaming és una plataforma de micro-donacions que ajuda a aquestes, i altres causes.
Tries la causa/causes a les quals vols donar suport i automàticament els hi destinaràs 1€ al mes.

Com funciona?

T’has de donar d’alta al web i triar la forma de pagament.

Realment per nosaltres 1€ al mes és poc (no arriba ni a un cafè de menys al mes!), però si som 300, ja són 300€!

Us presento les causes amb les que col·laboro:

Ayuda a Guillermo Ortolà

Xanapuede

Yo ayudo tu causa Beatriz

Por la sonrisa de Aaron

La fuerza de Álvaro

(si cliqueu els podreu conèixer una mica millor).

Aquests petits formen d’alguna manera part del meu dia a dia, i sé que és poc, però molts “pocs” junts poden fer molt!

Us animeu?

Ésta es una entrada diferente, pero me apetece mucho hacerla.

El proceso vivido con Pep me ha hecho cambiar bastante… más que cambiar me ha hecho mucho más sensible con los problemas ajenos, sobre todo los relacionados con niños.
A raíz de este cambio me topé con la página en facebook de ACNNE (Amigos Colaboradores de Niños con Necesidad Especial).

No es una página fácil de seguir, porqué a menudo duele, duele mucho. Aquí se reúnen historias de niños con enfermedades de las llamadas raras y otros problemas graves. Explican su día a día, sus terapias, sus mejorías y sus recaídas. Por desgracia, de vez en cuando, también tienen que decir adiós a algún pequeño luchador.
Ya os digo que no es una página fácil de seguir, y más de una vez he estado tentada de desactivar el “Me gusta”.

Pero después pienso en todos los pequeñajos que hay detrás, y en sus familias. Me intento poner en su piel, aunque sé que es imposible. Lo comparo con mi proceso con Pep, con la energía que me da el blog, los “me gustan” a las entradas, la ilusión que me da cuando recibo un mail anunciándome un comentario nuevo en el Pumpum…El subidón al ver como aumentan las visualizaciones…y entonces veo claro que no lo tengo que hacer. Los “me gustan” y los comentarios en las fotos de estos peques, pueden dibujar una sonrisa en la cara de sus padres al final de un día duro. Y ésta es una manera que tenemos de ayudarlos, de hacerles saber que no están solos, que pensamos en ellos.

Aunque el soporte moral está muy bien, hay una parte que no se puede arreglar con todos los “me gusta” del mundo. Muchos de éstos niños tienen unas necesidades diarias que económicamente suponen un gran esfuerzo a sus familias. Cada día los recortes a las ayudas que reciben son mayores, y tienen que pagar de su bolsillo terapias y aparatos. También hacen falta fondos para financiar la investigación de sus enfermedades.

Toda ayuda es poca, y por suerte descubrí el Teaming!

Qué es el Teaming?

Es una plataforma de micro donaciones que ayuda a diferentes causas. Elijes la causa o causas a las que quieres apoyar, y automáticamente les destinarás 1€ al mes.

Cómo funciona?

Te das de alta en su web y elijes la forma de pago.

Realmente para nosotros 1€ al mes es poco (no llega ni a un café de menos al mes), pero si somos 300, ya son 300€!

Os presento las causas con las que colaboro:

Ayuda a Guillermo Ortolà

Xanapuede

Yo ayudo tu causa Beatriz

Por la sonrisa de Aaron

La fuerza de Álvaro

(si hacéis click podréis conocerlos un poco mejor).

Éstos pequeños de una forma u otra forman parte de mi día a día, y sé que es poco, pero muchos “pocos” juntos pueden hacer muchísimo!!

Os animáis?

Anuncis

9 pensaments sobre “Teaminegem? -Teamineamos?

  1. Nerea diu:

    Te admiro mucho. Lo que te ha pasado con Pep, a ti y a Jordi, lo habéis afrontado con una entereza increíble.
    Por cada entrada que haces, tengo ganas de escribirte algo y termino por no hacerlo porque se me amontona la emoción y se me bloquean las palabras, pero tu generosidad ha hecho que por fin te escriba.
    Miraré atentamente las páginas.
    Un beso enorme para los tres.

  2. Jordi diu:

    Acabo de llegir una bona part del que us ha passat en els darrers mesos… i us haig de felicitar i encoratjar a seguir així amb aquest ànim.
    És un procés complex (porto un implant coclear des de fa 4 anys) i us puc dir que estic molt content de poder tornar a sentir i entendre les veus de les persones més properes, els sons més habituals que ens envolten, etc,etc.
    En Pep ho anirà assumint ràpìdament al ser un nen petitó i eixerit i creixerà amb normalitat, ja ho veureu…
    Endavant !!!
    (no sé si coneixeu l’adreça del Blog d’en Pepe Sordisas… A molts de nosaltres ens va ajudar molt al seu moment i jo segueixo fent-hi comentaris. Feu una ullada si és del vostre interès.
    http://implantadococlear.blogspot.com.es/2014/09/dia-2078-ciento-y-pico-por-ciento.html

    • pumpumpep diu:

      Hola Jordi! Moltes gràcies pel teu comentari. Que bé que estiguis content de l’implant, la veritat és que nosaltres estem encantats amb els resultats fins ara, però encara ens queda moooolt per fer.
      Vaig a xafardejar el bloc que em comentes!
      Una abraçada!

  3. Laia diu:

    Buf! a mi em passa com a la Nerea, normalment voldria escriure moltes coses però no em surten les paraules després de llegir-te. Avui m’he adonat que gràcies a conèixer-vos, sovint penso que coses que m’enfaden, en el fons són tonteries, que val més guardar energies per les coses importants. I també me’n vaig adonar que… quan fa dies que no us veig, al retrobar en Pep no me’n recordo que hi sent gràcies als implants. Heu aconseguit normalitzar-los totalment, fins i tot quan comença amb el posa-treu-posa-treu. M’encanta la teva capacitat per explicar-ho tot. Petons!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s