No tot s’hi val – No todo vale

friends

Aquesta entrada l’escric des de la ràbia.

Sé que a vegades és millor no fer les coses en calent, però aquest cop crec que no, ja que és així quan millor s’expressen els sentiments.

El motiu de la meva ràbia el teniu aquí.

La causa del meu enuig no és que una de les meves millors amigues sigui doula i hagin començat una caça indiscriminada vers la seva figura.

No és que el paper de la meva doula fos importantíssim en el meu embaràs, part i post part.
No… va molt més enllà…

La causa del meu disgust és que com a mare em sento insultada.
Segons aquest informe les mares som tan idiotes que si ens diuen que saltem d’un tercer pis perquè així el part anirà bé, ho farem.
Crec que va sent hora que canviem la visió de la dona embarassada com una dona malalta, dèbil, incapaç de decidir per si sola. En cap altre moment de la meva vida he llegit més, he buscat més a internet, he fet més cursos… que durant l’embaràs i el post part.
Podem decidir per nosaltres mateixes, tenim criteri per fer-ho!
La figura de la doula com la bruixa que t’ensabona perquè sucumbeixis als seus enganys, com a mínim amb mi, no m’encaixa.

De mala praxi n’hi ha a tot arreu, al món de les doules, de les llevadores, dels veterinaris… a tot arreu!

No vull donar més importància de la que té a aquest escrit sense base científica, basat (segons els propis autors) en “pàgines webs i perfils de facebook“. Així que em centraré en el que a mi, i de rebot al Pep, ens ha aportat posar una doula a les nostres vides.

Quan li explico al Jordi que vaig a un curs o a un taller sempre em diu: “Vas amb la secta?”. Ho diu amb un toc d’humor, sense maldat. És una broma que tenim entre els dos.

Qui és la secta? La secta son un grup de mares  (i de rebot algun pare) que conec gràcies a l’Aida (la meva doula!).

És secundari que gràcies a elles he descobert la meva passió pel ganxet, he après a fer massatges al Pep, a menjar més sà, practico ioga…
El realment important és que gràcies a elles em sento mare. Una mare normal.

Amb elles sempre m’he sentit com una més (ara parlo com a mare d’un nen especial). Mai he caçat una mirada de pena cap al Pep, un comentari molest,…Mai.
Han viscut sempre la sordesa del Pep, amb una naturalitat especial, que estic segura jo no hagués tingut.

Ser membre de la secta és un veritable luxe, i gaudir dels seus consells i la seva experiència un privilegi. I tot això gràcies a una doula!

Gràcies Ani, Laia, Mireia i Sara per compartir tant amb mi, i sobretot, gràcies Aida per ajuntar-nos!

Ah! I sabeu el millor? La secta està oberta a tothom!

Esta entrada la escribo des de  la rabia.

Sé que a veces es mejor no hacer las cosas en caliente, pero esta vez creo que si, porque es así cuando mejor se expresan los sentimientos.

El motivo de mi rabia lo tenéis aquí.

La causa de mi enojo no es que una de mis mejores amigas sea doula y haya comenzado una caza indiscriminada hacia su figura.
No es que el papel de mi doula fuera importantísimo en mi embarazo, parto y postparto.
No… va mucho más allá.

La causa de mi disgusto es que como madre me siento insultada.
Según este informe somos tan idiotas que si nos dicen que saltemos desde un tercer piso porque así el parto irá mejor, lo haremos.
Creo que va siendo hora de cambiar la visión de la mujer embarazada como una mujer enferma, débil, incapaz de decidir por sí sola. En ningún otro momento de mi vida he leído más, he buscado más en internet, he hecho más cursos… que durante el embarazo y el postparto.
¡Podemos decidir por nosotras mismas, tenemos criterio para hacerlo!
La figura de la doula como la bruja que te engaña para que sucumbas a sus engaños, por lo menos a mi, no me encaja.

Mala praxis hay en todos sitios, en el mundo de las doulas, las comadronas, los veterinarios,… ¡en todos sitios!

No quiero dar más importancia de la que tiene a un escrito sin base científica, basado (según los propios autores) en “páginas web y perfiles de facebook“. Así que me centraré en lo que a mí, y de rebote a Pep, nos ha aportado poner una doula en nuestras vidas.

Cuando le digo a Jordi que voy a un curso o a un taller su respuesta siempre es: “Vas con la secta?”. Lo dice con un toque de humor, sin maldad. Se trata de una broma que tenemos entre los dos.

¿Quién es la secta? La secta son un grupo de madres (y de rebote algún padre) que conozco gracias a Aida (mi doula!).

Es secundario que gracias a ellas he descubierto mi pasión por el ganchillo, he aprendido a hacer masajes al Pep, a comer más sano, practico ioga,… Lo realmente importante es que gracias a ellas me siento madre, una madre normal.

Con ellas siempre me he sentido una más (ahora hablo como madre de un niño especial). Nunca he cazado una mirada de pena hacia Pep, un comentario molesto…Nunca.
Han vivido siempre la sordera de Pep con una naturalidad especial, que estoy segura yo no hubiera tenido.

Ser miembro de la secta es un verdadero lujo, y gozar de sus consejos y experiencias un privilegio. Y todo esto gracias a una doula!

Gracias Ani, Laia, Mireia y Sara por compartir tanto conmigo, y sobre todo, ¡gracias Aida por juntarnos!

¡Ah! ¿Y sabéis lo mejor? ¡La secta está abierta a todo el mundo!

Anuncis

3 pensaments sobre “No tot s’hi val – No todo vale

  1. Neus diu:

    Hola Laura, abans de res felicitar-te pel teu bloc que vaig seguint en quan penges alguna informació. En Superpep està guapíssim i m’agrada saber de la seva evolució.
    Pel tema de les doules, jo també he tingut un suport d’elles una vegada he tingut la Gina. La lactància i la criança quan ets mare et porten a dubtes que surten a la llum, et fan sentir perduda i elles m’han ACONSELLAT per tirar endavant gaudint de la maternitat. Mai m’han obligat a res que surti del normal, i tampoc ho han proposat, i si hi ha algun tema que no comparteixo, han estat respectuoses amb la meva decisió.
    Com dius tu, sempre hi haurà excepcions, però és un col.lectiu que a mi m’ha ajudat i que és més accessible que personal sanitari.

  2. Paula diu:

    Hola Laura! Em sembla molt interessant i coherent el que escrius al teu blog. D’altra banda, m’agradaria posar-me en contacte amb tu per comptar amb la teva experiència amb les doules, ja que estic fent un reportatge sobre el tema. No seria gaire treball. Moltes gràcies! I espero que tot vagi bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s