El Fluvià!

Fa uns dies vam assistir a la presentació de l’informe de resultats de la Consulta prospectiva Delphi. Escenaris d’evolució 2015-2020. Que es va realitzar a l’auditori de Sant Joan de Déu.

El cap pensant d’aquest projecte és el Fluvià Artells.

El Fluvià és un noi de treintaitantus (no és que no vulgui dir l’edat, és que no la sé), un noi al que vaig tenir el plaer de conèixer en unes jornades per a pares primerizos (en la sordesa) organitzades pel nostre CREDA.
El Fluvià és sord, crec recordar que per una meningitis de petit. Porta audiòfons tot i que crec que la seva audició no arriba al llindar de la parla, necessita ajudar-se de la lectura labial.

Quan el vaig conèixer el Pep estava acabat d’implantar, encara no portava la part externa de l’implant. Fins aleshores el meu contacte amb persones sordes s’havia limitat a algun nen que em trobava pel CREDA, i en les dues familíes amb les que havíem fet amistat (us ho explicava en aquesta entrada). Però sempre eren nens, encara no havia conegut un adult.

Recordo que la Sílvia el va presentar com un noi amb moltes inquietuds (cul inquiet), que havia viatjat molt, molt format… I allà, davant la seva presentació va començar a parlar.

El meu primer pensament va ser “que bé que parla!”. I sentir la seva xerrada va ser un autèntic plaer. Inevitablement vaig pensar “Val, el Pep és sord, però si haig de tenir al Fluvià com a referent… podrà amb tot!”, va ser un molt bon contacte amb un sord adult.

Ell és sord però no signa, és el que s’anomena un “sord oralista”, tot i que ell ens va deixar clar durant la xerrada que ell era un sord “oralitzat”.

El Fluvià no té pèls a la llengua, diu les coses clares, tal i com son, això ho he descobert més tard seguint-lo a les xarxes socials. M’agrada.

Al final de la presentació de l’estudi realitzat pel Fluvià es va fer una mini taula rodona. I personalment em va saber molt greu que s’utilitzés l’acte per reivindicar una guerra que existeix entre els diferent “bàndols” de sords…

Crec que aquest estudi beneficia a TOTS ELS SORDS, es comuniquin com es comuniquin. La finalitat de tot és ser visibles, i que les institucions siguin conscients de que existeix una població amb unes necessitats determinades, les quals amb la gestió actual no es veuen reflectides.
La resta de qüestions crec que no era el lloc ni l’hora.

El tema de les baralles internes dins la comunitat sorda m’agradaria tractar-lo en una altra entrada. És un tema delicat, el qual encara tinc en estudi, per què hi ha moltes coses que se m’escapen… i em fan ballar bastant el cap!

Des d’aquí, en nom del Pep i tota la família, volem donar les gràcies al Fluvià per la currada. I per ser tant crític i tan directe. Tant de bò ben aviat l’estudi arribi a mans de qui hagi d’arribar, i sigui el punt de partida cap a un canvi.


Hace unos días asistimos a la presentación del informe de la Consulta prospectiva Delphi. Escenarios de evolución 2015-2020. Que se realizó en el auditorio de Sant juan de Déu.

El cabeza pensante de este proyecto es Fluvià Artells.

Fluvià es un chico de treinta y tantos (no es que no quiera decir la edad, es que no la sé), un chico al que tuve el placer de conocer en unas jornadas para padres primerizos (en sordera) organizadas por nuestro CREDA.
Fluvià es sordo, creo recordar que por una meningitis de pequeño. Lleva audífonos aunque creo que su audición no llega al umbral del habla, necesita ayudarse de la lectura labial.

Cuando lo conocí Pep estaba acabado de implantar, aun no llevaba la parte externa del implante. Hasta ese momento mi contacto con personas sordas se había limitado a algún niño que me encontraba por el CREDA, y a las dos familias con las que habíamos hecho amistad (os lo explicaba en esta entrada). Pero siempre eran niños, aún no había conocido a ningún adulto.

Recuerdo que Sílvia presentó a Fluvià como un chico con muchas inquietudes (culo inquieto), que había viajado mucho, se había formado mucho,… Y allí, delante de su presentación empezó a hablar.

Mi primer pensamiento fue “que bien que habla!”. Y sentir su charla fue un auténtico placer. Inevitablemente pensé “Vale, Pep es sordo, pero si tengo que tener a Fluvià de referente… podrá con todo!”, fue un muy buen contacto con un sordo adulto.

Él es sordo pero no signa, es lo que llaman un “sordo oralista”, aunque él nos dejó bien claro durante la charla que realmente es un “sordo oralizado”.

Fluvià no tiene pelos en la lengua, dice las cosas claras, tal y como son, eso lo he descubierto a posteriori siguiéndole en las redes sociales. Me gusta.

Al final de la presentación del estudio realizado por Fluvià, se hizo una mini mesa redonda. Y personalmente, me supo muy mal que se usara el acto para reivindicar una guerra que existe entre las diferentes “bandas” de sordos…

Creo que este estudio beneficia a TODOS LOS SORDOS, se comuniquen como se comuniquen. la finalidad de todo es ser visibles, y que todas las instituciones sean conscientes de que existe una población con unas necesidades determinadas, que no se ven reflejadas con la gestión actual.
El resto de cuestiones creo que no era ni el lugar ni la hora.

El tema peleas dentro de la comunidad sorda, me gustaría tratarlo en una entrada. Es un tema delicado, el cual aún tengo en estudio, porque hay muchas cosas que se me escapan…

Des de aquí, en nombre de Pep y toda la familia, queremos agradecer a Fluvià la currada, y que sea tan crítico y directo. Ojalá el estudio llegue pronto a manos de quien tenga que llegar, y sea el punto de partida hacia un cambio.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s