Desconnectar – Desconectar

IMG_0861

Sabeu quina és la cosa que més em costa d’acceptar respecte la sordesa del Pep? Que hi hagi  moments en que no vulgui escoltar, o més ben dit.. que vulgui desconnectar.

Com a mare oient d’un nen sord em costa d’assimilar que hi hagi moments en que no vulgui els seus implants.

Quins son aquests moments?

  • Quan s’acaba de llevar. Hi ha dies que no se’ls vol posar fins just quan sortim per la porta per anar a cole. Tot i que lo normal és que me’ls demani després de vestir-se, quan anem a la cuina a esmorzar.
  • Per anar a la banyera. Si fem dutxa ràpida no, però si fem un banyitu llarg sempre li ofereixo si vol que li posi “els implants de l’aigua”, la funda per poder mullar-los. La seva resposta sempre és: “no gràcies mama, no cal”. Només hi ha un dia que recordi que em vagi dir que si. Però normalment es fica a la banyera amb les seves joguines i està una bona estona al seu món.
  • Quan esta molt cansat i vol dormir. Aquí evidentment ho entenc més. Tot i que hi ha dies que se’ls treu, però no vol anar a la seva habitació, es queda amb nosaltres al sofà mirant la tele o mirant-nos si estem xerrant, i s’adorm.

Val a dir que cada dia ho porto millor, perquè intento posar-me en la seva situació. I cada cop li veig més avantatges a això de desconnectar. Ha de ser un autèntic luxe poder dir “Prou!” i que es faci el silenci absolut… no creieu?

Crec que com a mares i pares hem d’aprendre a respectar aquests moments, i gaudir-los amb ells. Entendre que per ells escoltar mitjançant els implants suposa un esforç. Perquè ho entenguéssim al Jordi i a mi ens ho van comparar a quan estàs tot un dia escoltant una llengua estrangera i esforçant-te per entendre-ho, al final acabes esgotat.
Doncs algo així senten els nostres fills al final del dia.

Que ho entengui, no vol dir que sigui fàcil… sobretot als matins, quan vas amb les presses i el Pep esta en modo slow, i no hi ha manera que et faci cas perquè esta al seu món, en pijama mirant al sostre… Intento tocar-lo suaument… re-connectar amb ell… i al final ho aconsegueixo!

El que mai falla siguin els nens sords o no, és llevar-se amb temps i aplicar…

KEEP


Sabéis que cosa es la que más que cuesta de acceptar en relación a la sordera de Pep? Que haya momentos en que no quiera escuchar, o mejor dicho… que quiera desconectar.

Como madre oyente de un niño sordo me cuesta asimilar que haya momentos en que no quiera sus implantes.

Cuáles son estos momentos?

  • Cuando se acaba de despertar. Hay días que no se los quiere poner hasta justo antes de salir por la puerta para ir al cole. Aunque lo normal es que me los pida después de vestirse, cuando vamos a desayunar a la cocina.
  • En la bañera. Si hacemos ducha rápida no, pero si toca bañito largo siempre le ofrezco si quiere que le ponga “los implantes del agua”, la funda para poder mojarlos. Su respuesta es siempre:” no gracias mama, no hace falta”. Sólo hay un día que recuerdo me dijo que sí. Pero normalmente se mete con sus juguetes en la bañera y está un buen rato en su mundo.
  • Cuando está muy cansado y no quiere dormir. Aquí evidentemente lo entiendo más. Aunque hay días que se los quita, pero no se quiere ir a dormir, se queda con nosotros en el sofá viendo la tele o mirando como hablamos, y se duerme.

Cada día llevo un poco mejor estas situaciones, intento ponerme en su lugar. Y cada vez veo más ventajas a eso de desconectar. Tiene que ser un lujazo poder decir “Basta!” y que se haga el silencio absoluto… no creéis?

Creo que como madres y padres tenemos que aprender a respetar esos momentos, y gozar-los con ellos. Entender que ara ellos escuchar mediante los implantes supone un esfuerzo. Para que Jordi y yo lo entendiéramos mejor, nos lo compararon a cuando nosotros nos estamos un día entero escuchando una lengua extranjera y esforzándote por entenderla, al final del día acabas agotado.
Pues algo así sienten nuestros hijos al final del día.

Que lo entienda no quiere decir que sea fácil… sobre todo por las mañanas, cuando vas con las prisas y Pep esté en su modo slow, y no hay manera de que haga caso porqué él está en su mundo, en pijama mirando al techo. Intento tocarlo suavemente… reconectar con el… y al final lo consigo!

Lo que nunca falla sean niños sordos o no, es levantarse con tiempo y aplicar…

KEEP

* KEEP CALM QUE ME ACABO DE DESPERTAR

 

Anuncis

Un pensament sobre “Desconnectar – Desconectar

  1. Núria diu:

    Laura saps què penso? que tots ho fem. El Pep té l’avantatge que aquesta desconnexió la fa de debò, i tu tens la sort de poder-ho veure (saps quan està desconnectat!!!). Els altres pares hi ha moments que veiem que els nostres fills busquen aquest aïllament, i a vegades ens costa identificar-ho perquè no és evident i ells no saben dir-ho.
    Així… que enveja absoluta pel Pep! a mi m’agradaria poder-me desconectar en alguns moments… i en el fons quan fem ioga, meditació… és el que intentem, no? amb l’afegit que hem d’aconseguir treure els sorolls… el Pep ho té fàcil! per tant un món interior super ric!!!.
    Sou uns cracks…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s