A l’aigua! – ¡Al agua!

instabox_201562125040313

Ja portem gairebé un any implantats, i la veritat és que només puc dir coses bones de tot el procés.
Tant el Pep com nosaltres ens hem adaptat prou bé des del meu punt de vista, i més o menys tenim la logística mig controlada.

Però hi ha un aspecte que és el nostre punt dèbil… l’aigua!

Des que van operar al Pep al juny del 2014, que no s’ha pogut submergir. Això es tradueix en que l’estiu passat no és va poder mullar, ni a la platja ni a la piscina… Un dia vam anar a fer xep-xep a la platja… i l’experiència va ser tan caòtica que no hi vam tornar! A més de tot això durant tot aquest any no l’hem pogut banyar, sempre el dutxàvem.

Els que teniu fills suposo que sabeu el que és gaudir del bany. Nosaltres realment, entre que no es podia mullar gaire el cap i intentàvem fer-ho tot el més ràpid possible, i que durant el bany li traiem els implants i no et sent… Sempre ha estat un dels pocs moments que el miràvem amb cara de tristesa.
Tot i que el Pep, amb la seva alegria permanent, ha gaudit de les dutxes com el que més!

Però bé, fa uns dies, en una de les revisions periòdiques que fem a Sant Joan de Déu, vam poder treure al Pep l’etiqueta d’hidròfob! Ara ja es pot mullar i submergir!

El petit problema que ens queda és que els implants no son submergibles, ni tan sols es poden mullar amb l’aigua de la pluja.

Amb el Jordi sempre diem que el Pep ha triat el millor moment per néixer sord; just quan el van diagnosticar va sortir un implant nou que es veu que és la canya (el que porta!), vivim tan a prop del CREDA que si volem podem anar-hi a peu, i just aquest any que és el primer que es pot banyar…treuen una funda super molona per poder mullar l’implant! Aquest Pep és un tio amb sort… 🙂

Amb la funda tenim cobert tema platja i piscina. És una sort. Tot i que us diré que de moment la logística és una mica… complicada… més que complicada crec que el problema és que ho tenim poc per mà. I ens atabalem una mica quan estem a la platja: ara treu l’implant, desmunta’l, fica’l a la funda, canvia la bobina, m’ha caigut una peça a la sorra!
Tot i que mica en mica cada cop ho fem més ràpidament i eficientment!

Bany amb la funda

Bany amb la funda. Baño con la funda.

Amb el tema banys, com que ja tenim la inèrcia de dutxar al Pep, gairebé mai el banyem, només els caps de setmana. I el fet de que no et senti jo crec que fins i tot li agrada a ell… perquè té l’excusa perfecta per no fer-te cas!
L’altre dia vam posar-li la funda perquè es banyessin ell i el Jordi, i va ser guai, tot i que també es guai quan no la porta!
Crec que és més “problema” per nosaltres que per ell.

El que si que porto bastant malament són els moments de joc d’aigua espontani. És a dir, quan estem amb més nens i comencen a tirar-se aigua d’una font, o fan fang amb la sorra… aquí reconec que em torno una mica histèrica i de seguida aparto al Pep, i els hi explico a la resta de nens que és molt important que no li mullin els aparells. Em fa moltíssima por que els hi passi alguna cosa als implants, ja no només per la part econòmica (que també!), sinó perquè m’imagino al Pep tots els dies que duri el canvi o reparació sense els seus implants… i no ho vull!

instabox_201562125443322

Pep & Eloi. Aquest és un d’aquells moments en que se m’activen les alarmes! Este es uno de esos momentos en que se me activan las alarmas!

Per solucionar aquests moments, amb el Jordi hem acordat portar sempre a la motxilla del Pep la funda de l’aigua, així quan comenci el joc, li posem en un moment i a córrer!

Crec que aquest estiu serà un estiu guai, si més no és el primer estiu que ens plantegem amb una mica de tranquil·litat i estabilitat, sense tantes pors i incerteses.

Ens ho passarem pipa!

Ya llevamos casi un año implantados, y la verdad es que sólo puedo decir cosas buenas de todo el proceso. Tanto Pep como nosotros creo que nos hemos adaptado bastante bien, y más o menos tenemos la logística medio controlada.

Aunque hay un aspecto que es nuestro punto débil… ¡el agua!

Desde que operaron a Pep en junio del 2014, que no se ha podido sumergir. Esto se traduce en que el verano pasado no se pudo mojar, ni en la playa, ni en la piscina… Un día fuimos a hacer xop-xop en la playa… ¡y la experiencia fue tan caótica que no volvimos! Además de todo esto durante todo este año no lo hemos podido bañar, siempre lo duchábamos.

Los que tenéis hijos supongo que sabéis lo que es gozar del baño. Nosotros realmente, entre que no se podía mojar mucho la cabeza, e intentábamos hacerlo todo lo más rápido posible, y que durante el baño le quitamos implantes y no nos oye… Siempre ha sido uno de los pocos momentos en los que lo miramos con cara de tristeza.
Aunque Pep, con su alegría permanente, ¡ha disfrutado de las duchas como el que más!

A la platja amb l'Abu! En la playa con el Abu!

A la platja amb l’Abu!
En la playa con el Abu!

Pero bien, hace unos días, en una de las revisiones periódicas que hacemos en Sant Joan de Déu, ¡quitaron a Pep la etiqueta de hidrófobo! ¡Ahora ya se puede mojar y sumergirse!

El pequeño problema que nos queda es que los implantes no son sumergibles, ni siquiera se pueden mojar con el agua de la lluvia.

Jordi y yo siempre decimos que Pep ha elegido el mejor momento para nacer sordo; justo cuando lo diagnosticaron acababa de salir un implante nuevo que se ve que es la bomba (¡el que lleva!), vivimos tan cerca del CREDA que si queremos podemos ir a pie, y justo este año que es el primero que se puede bañar…¡sacan una funda super molona para poder mojar el implante!
Este Pep es un tío con suerte… 😉

instabox_201562125855170

Jugant tranquil·lament amb la Júlia. Jugando tranquilamente con Júlia.

Con la funda tenemos solucionado el tema playa y piscina. Es una suerte. Aunque os diré que de momento la logística es un poco… complicada… más que complicada creo que el problema es que aún no lo tenemos muy estudiado. Y nos agobiamos un poco cuando estamos en la playa: saca un implante, desmóntalo, mételo en la funda, cambia la bobina, ¡se me ha caído una pieza en la arena!
Aunque poco a poco nos estamos volviendo más rápidos y eficientes.

Con el tema baños, como ya llevamos la inercia de ducharlo, casi nunca lo bañamos, solo los fines de semana. Creo que en esos momentos, él prefiere no escuchar, ¡así tiene la excusa ideal para no hacerme caso!
El otro día le pusimos la funda para que se bañaran Jordi y él, y fue guai, aunque también es guai cuando no lo lleva.
Creo que esto supone más un “problema” para nosotros que para él.

Lo que sí llevo bastante mal son los momentos de juego de agua espontáneo. Cuando estamos con más niños y empiezan a tirarse agua de una fuente, o hacen barro con tierra… aquí reconozco que me vuelvo un poco histérica y rápido aparto a Pep, y explico a los otros niños que es muy importante que no le mojen los aparatos. Me da muchísimo miedo que le pase alguna cosa a los implantes, ya no solo por la parte económica (¡que también!), sino porque me imagino a Pep todos los días que dure el cambio o reparación sin sus implantes… ¡y no quiero!

Para solucionar estos momentos, con Jordi hemos acordado llevar siempre en la mochila de Pep la funda para el agua, así cuando empiece el juego, se la ponemos en un momento, ¡y a jugar!

Creo que este verano será guai, por lo menos es el primer verano que encaramos con un poco de tranquilidad y estabilidad, sin tantos miedos y dudas.

¡Nos lo pasaremos bomba!